Aotearoa — La terra del gran núvol blanc. Per mi el paradís de les muntanyes, el lloc que m’ha fet ser una aventurera i on m’he atrevit a fer coses que mai hagués imaginat, com caminar els seus 3000 km de nord a sud a peu. Tot va començar des de la innocència i també amb bastanta ingenuïtat, coses que sempre m’han jugat a favor, perquè quan no saps, simplement ho fas.

Vaig descobrir el thru-hike “Te Araroa” i no em vaig poder treure la idea del cap… o com es diu en anglès: “the hiking bug bit me”. Crec que el pas més difícil és decidir fer-ho i passar a l’acció, perquè m’ha passat molts cops de donar-li mil tombs a una idea per acabar no fent res. Un cop ho vaig decidir, les coses van anar sorgint, amb molts imprevistos i reptes, aprenent a base de prova i error, però sentia que el pas més important ja l’havia fet.

Vaig aprendre que tot el que necessitava per ser feliç em cabia en una motxila i gràcies a la muntanya, vaig descobrir el mar, però això és una altra història.