#3 he llegit…

La mitologia grega. Les postals vintage de Nova Zelanda, alguna peli i una mica de música.

27 d’abril de 2020

Aquests dies m’he aficionat, per no dir obsessionat, a la mitologia grega.La veritat és que no sé com he pogut viure tant de temps al marge d’aquests mites, són històries de cotilleos a l’estil «salsa rosa» o «gossip girl» però de per allà els anys 2000 aC.

No és que Game of Thrones al costat es quedi curt... Game of Thrones al costat de la mitologia grega no és res, traïcions, guerres, affaires, incestos... tot elevat a l’exponent 10. És increïble com aquests mites han arribat fins al dia d’avui, explicats durant molts anys de forma oral, perquè ni tan sols existia l’escriptura. Gràcies Homero! Perquè en les seves obres «La Ilíada» i «La Odisea», va plasmar tots aquests mites i han pogut perdurar fins al dia d’avui.

Helena de Troia, Medusa i Pandora

El que més m’atreu de totes aquestes històries és poder-les posar en dubte, perquè clar... Imagina’t tu el grau de modificació al que han pogut estar sotmeses al llarg de la vida. Qui no ha estat víctima d’un cotilleo que s’anava escampant pel poble, però que era bastant poc cert? I si tu no, és que eres qui els escampava. A part de ser històries que enganxen, és la intriga per saber quant hi haurà de cert en cada mite, poder qüestionar-ho tot i a la vegada res, perquè tot és possible. Però justament avui els posarem bastant en dubte jeje.

Resulta que la mitologia grega no es salva del patriarcat, de fet forma part del seu origen. En moltes de les seves històries la dona és la culpable, la desencadenant de totes les desgracies, per què serà?

Trobem a Helena de Troia, de la que destaquen la seva gran bellesa, però res més. No sabem si era simpàtica, lesta o quins eren els seus gustos. Estava casada amb el rei Menelau d’Esparta, però per coses de la vida es van enamorar del príncep Paris de Troia i van decidir fugir. Aquest és el motiu de la guerra de Troia, Helena és la culpable, ella és la dolenta que abandona al seu marit. Si heu vist la pel·lícula de Troia sabreu que aquest esdeveniment només va portar desgràcies, tant pels grecs com pels troians i tota la culpa va ser d’Helena. Que creieu? Jo crec que Helena és només una excusa per atacar, es veu que Troia era un punt d’importància estratègic, a Grècia li convenia conquerir-la. Helena no va començar la guerra, uns reis amb ganes de més poder van ser qui la van començar.

Medusa. Igual que la protagonista anterior, diuen que tots quedaven enamorats per la seva bellesa, tant que «Poseidón», déu del mar, es va encapritxar d’ella, però al no ser correspost va decidir violar-la al temple d’Atenea, on Medusa era sacerdotessa. Doncs a qui creieu que va culpar Atenea de portar deshonra al temple? A la pobra i innocent Medusa. Atenea sentia gelos d’ella, per ser més guapa, així que no s’ho va pensar gaire, va convertir els seus cabells en serps i va fer que tothom que la mires fixament als ulls es convertís en pedra. Segur que ara la història us sona més i segur que la recordeu com un personatge dolent, però Medusa només és una víctima més del masclisme i de la gelosia.

Aquí l’origen de l’expressió «obrír la caixa de Pandora». Zeus va ordenar crear la primera dona humana amb la intenció de venjar-se de Prometeo, el déu que li va robar el foc i va entregar-lo als humans. Així que entre els déus de l’Olimp van crear una dona que fos irresistible per l’home i aquesta dona era Pandora. Abans d’entregar-la, Zeus li va donar a Pandora una caixa que contenia tot els mals que podien contaminar el món i també tots els béns, però li va prohibir obrír-la. Zeus va entregar a Pandora a Prometeo, però va ser el seu germà Epimeteo qui es va quedar amb ella, tot sabent el risc que podia haver-hi. Tot semblava anar bé, però cada dia Pandora estava més encuriosida pel que podria haver-hi dins la caixa, fins que no va poder més i la va obrir. Tots els mals es van escampar pel món i diuen que els béns van tornar a pujar a l’Olimp amb els déus. Espantada, Pandora va tancar la caixa ràpid, però era massa tard, només va aconseguir guardar l’esperança, que és el que els faria falta a partir d’ara per superar tots els mals. I apa un cop més la dona és la culpable de tanta desgràcia, però si ho analitzem bé, no seria Zeus el culpable de tots els mals? Primer perquè era un avariciós, compartir és de guapos i guapes, però Zeus devia ser molt lleig perquè només volia el foc per ell. I després per venjatiu. Ah, i la dona no és cap cosa a regalar. L’únic del que va ser culpable Pandora és de ser utilitzada per Zeus.

Fins aquí tota la meva palica sobre la mitologia grega i de com van construir els orígens de la misogínia. Per cert, Netflix, el nou déu de l’època actual, està preparant KAOS, una sèrie amb una visió moderna sobre la mitologia grega i romana, a veure que tal.

Postals vintage de NZ

No sé si a vosaltres us haurà passat mai. Voler comprar una postal del lloc tan maco que estem visitant però només trobar postals cutres fetes amb collages cutres i amb els típics títols a l’estil Còmic Sans. Perquè m’ha passat molts cops. Doncs a la ciutat de Queenstown vaig trobar aquestes postals tan maques, precioses, dignes de ser enviades a aquestes persones que tant estimem.

Mare meva. Life itself (Como la vida misma). La trobareu a Netflix. És del director Dan Fogelman, creador de la famosa serie This is Us, que si no heu vist, heu de veure. És una pel·lícula emotiva, que no romantica, per a res. Parla de l’amor, una cosa tan senzilla que el difícil es que ho expliqui de manera tan senzilla com fa ell, que ens fa reflexionar a través de petits episodis que marquen el rumb de la nostra vida. El format és molt guai, històries que semblen completament desconegudes, però que per algun motiu estan lligades entre sí, sense haver-hi limitacions ni de temps ni d’espai.

Aquesta pel·lícula, directa a la bucket list

Tot i ser una pel·lícula produïda a l’altra banda, compta amb un gran repartiment d’actors d’aquí. No dic noms, ja us els trobareu. Em va encantar trobar-me amb la sorpresa de que el grup de música Club del Río formi part del soundtrack de la pel·lícula amb la cançó Montaña.

Stay homas, el grup que lo peta