1. L’avorriment ens fa més creatius. Resulta que les millors idees sorgeixen quan estem ociosos, pot ser mentre ens dutxem, estirats al llit, de camí a aquell sopar amb amics o mentre pugem un cim penedits a falta d’oxigen i ganes. Se’ns encén la bombeta de la creativitat i reflexió i apreciem tot allò que fèiem abans d’avorrir-nos, així que gràcies a aquest estat reconsiderem si el que fèiem ens estava aportant valor o bé ho fèiem perquè sí. Vivim escapant-nos de l’avorriment, volem estar tota l’estona ocupats per així sentir-nos productius i realitzats, però l’únic que fem és consumir el nostre temps i així van passant dies, mesos i anys. Així que avorrim-nos una mica més i valorem si el que fem és perquè de veritat ho volem o bé perquè la societat ens ho marca.

2. Aquest rollazo ve per l’avorriment que estarem travessant molts de nosaltres. El mes de març va arribar amb un virus nascut teòricament a la ciutat de Wuhan, China, dic teòricament perquè saber-ho s’ha tornat una guerra d’acusacions entre Estats Units i China. Recordo el primer cop que vaig llegir la notícia, un 23 de febrer i allò que semblava tan llunyà s’ha tornat tangible per tots. El mes d’abril arriba amb el confinament de gairebé tot el món, això és un fet que quedarà marcat per la resta de les nostres vides, una situació excepcional on l’únic que ens demanen és que ens quedem a casa per controlar el virus. D’això en sortirem més forts segur, però sobretot més conscients, sé que és molt debati­ble dir que això que està passant és per desperta’ns, però ho està fent. Em pregunto si perdurarà, si un cop sortim al carrer i tornem a tindre presses tindrem una visió diferent o bé actuarem com sempre. Ja és prou gran la desgracia com perquè un cop tornem a la normalitat sigui tot com la normalitat passada. Espero que no oblidem. I aquí faig punt final i vull deixar al marge tot el dolent que està passant perquè ja se sap de sobres per tothom.

3. i clar... tots estem intentant fer coses profitoses. Només dic que al càsting de Masterchef de l’any vinent hi haurà overbooking, que aquest estiu hi haurà més pibons/pibones que de costum (no inclosa perquè la faceta d’esportista no m’ha cridat malauradament) i que acabaré tocant com el Paco de Lucia. Així que vull donar valor a l’avorriment, en un sistema on pensem que ser exitós és estar tota l’estona ocupat.

4. Bé, doncs Durmember sorgeix d’aquest avorriment viscut durant la quarantena, que tant de bo, com moltes altres coses i molt més importants, haguessin sorgit sense haver de viure això.